L’avaluació és un procés imprescindible per la presa de decisions sobre un programa. No n’hi ha prou en dissenyar i aplicar una actuació, cal que aquesta s’ajusti i reajusti a les necessitats. L’avaluació ens ajuda a millorar perquè ens mostra els punts forts i els dèbils de les postres accions (en aquest cas del programa d’educació emocional) i ens demostra o ens refuta la necessitat de la seva existència.
El mètode que he triat per l’avaluació del programa d’educació emocional és el mètode CIPP de Stufflebeam precisament perquè està orientat al perfeccionament del programa (a diferència d’altres models encarats a l’assoliment d’objectius, per exemple).
Aquest model es basa en quatre tipus d’avaluació: de context, d’entrada, del procés i del producte; al temps que cada una d’aquestes es realitza per la presa de decisions (formativa) i per la responsabilització (sumativa).
El llibre Evaluación sistemàtica: guia teòrica y pràctica d’Stufflebeam (2005), és imprescindible tant si es vol aplicar aquest model com si es vol tenir una informació comparativa d’altres models avaluatius. Us el recomano.
Hola Marta, vaig triar el teu blog a seguir perquè al centre on faig feina som la coordinadora de la comissió d'educació emocional i vaig pensar que podia ser enrequidor el teu pla de treball.
ResponderEliminarQuan parles d'avaluació també et refereixes a l'observació de les necessitats de tenen els alumnes? per exemple si hi ha molts amb ira, depressió infantil, agressivitat, inseguretat...? i a partir d'aquí dissenyar activitats per ajudar-les?
Hola Juanmari,
ResponderEliminarEl model CIFF no contempla especificament aquest aspecte però si que hem utilitzat el CEE (Cuestionari d0educacional Emocional). Es tracta d'un instrument dissenyat pel Grup GROP i que avalua quatre dimenions de l'educació emocional: consciència i control emocional, autoestima, habilitats socio-emocionals i habilitats de vida i benestar subjectiu.
És un instrument d'avaluació grupal però també serveix per detectar si hi ha algun cas amb mancances molt evidents en alguna o vàries de les dimensions. Aquest cuestionari (i molts altres) els pots trobar al llibre "disseñoy evaluación de programas de educación emocional" de Manuel Alvarez Gonzalez (coord) editat per Praxis el 2006.
Hola,
ResponderEliminarEm sembla molt interessant el model CIFF, que avalua quatre dimenions de l'educació emocional: consciència i control emocional, autoestima, habilitats socio-emocionals i habilitats de vida i benestar subjectiu. I també m'ha agradat molt el model
Per altra banda em dóna la sensació que aquest model el mètode CIPP de Stufflebeam que es basa en quatre tipus d’avaluació: de context, d’entrada, del procés i del producte.
Com a suggeriment jo utilitzaria els dos models perquè em dóna la sensació que el primer model dóna una visió més personal, de subjecte (podríem dir cognitiva) i el segon model dóna una visió més social.
Què et pareix?
Conxi
He comés un error en anomenar el model CIFF ja que es tracta del CIPP. L'instrument que avalua les quatre dimensions de l'educació emocional és el CEE i és un instrument totalment compatible amb el model CIPP.
ResponderEliminarhttp://emocionalfassers.blogspot.com/
ResponderEliminarT'envio l'enllaç de la pàgina de la meva escola on jo som la coordinadora de la comissió d'educació emocional del meu centre.
Si no pots fer l'accés directe el tendré penjat a la meva pàgina.
Gràcies Juanamari,
ResponderEliminarÉs molt interessant conèixer experiències en aquest àmbit tant nou. M'ha semblat veure que vosaltres integreu el tema de l'educació emocional transversalment però ho centreu en l'educació infantil. És així? Com us va el projecte?
El projecte és tant per infantil com per primària. Cada tutor l'adapta al seu curs.
ResponderEliminarA part de treballar-ho transversalment feim 3 activitats anuals a nivell de centre: una a principi de curs que és de benvinguda, una per Nadal que és anar a la residència de la tercera edat a felicitar-les i la tercera és la que més varia, per exemple enguany treballam les emocions a partir d'una pintura. Quan acabem ho penjaré.
I sobre com va?? costa una mica que tothom s'impliqui i s'engresqui, encara hi ha mestres que no creuen massa amb aquest tipus de treball.
Sí, la implicació de tots els docents en aquesta mena de projectes és el taló d'aquiles de molts centres. Per això és bo tenir-ho present a l'hora de dissenyar el projecte i no caure en l'error de tenir unes pretensions (objectius) inassolibles o poc ajustades a la realitat. Jo sóc del parer que els docents més escèptics acaben "creient" quan veuen que l'èxit del projecte és real en les aules en que es porta a terme.
ResponderEliminar