Aquest és el diari de pràctiques del practicum II de psicopedagogia. Aquest practicum consisteix en l'analisis del procés d'implementació i, sobretot, avaluació d'un programa d'educació emocional dissenyat com a mesura inclosa en un Pla de Convivència de Centre d'una escola de primària.
miércoles, 25 de mayo de 2011
quadre resum avaluació programa
Aquest és le quadre resum del procès avaluatiu que he seguit al practicum pel Programa d'Educació Emocional:
martes, 24 de mayo de 2011
RESUM DAFO
La major part de les fortaleses que s’han destacat amb el DAFO provenen del fet que el procès d’elaboració i disseny del Pla de Convivència, previ al practicum i d’on sorgeix el Programa d’Educació Emocional, es va realitzar a partir d’un procés participatiu que va implicar a tots els agents de l’escola. Aquest ha provocat una comprensió i acceptació del Programa elevada, tot i així (tal com esmento en les debilitats) encara existeix una petita part del claustre que mostra elements de reticència als canvis i a la introducció de nous programes.
D’altra banda també destaco com a fortalesa el fet que els tutors directament implicats en el Programa d’Educació emocional hagin millorat les destreses personals a l’hora de treballar amb continguts emocionals, afavorir el clima d’aula i resoldre conflictes. Aquesta fortalesa es pot utilitzar a partir d’una estratègia defensiva per neutralitzar o minimitzar la debilitat que suposava poca o nul•la formació de la resta de docents en l’àmbit de l’educació emocional ja que poden compartir l’experiència i assessorar la resta de companys.
Una altra debilitat que cal tenir en compte és la dificultat en què es troba el centre a l’hora de buscar complicitat en les famílies en el procés educatiu. Aquesta debilitat és tant interna (famílies del centre) com externa (característiques del barri).
D’altra banda també destaco com a fortalesa el fet que els tutors directament implicats en el Programa d’Educació emocional hagin millorat les destreses personals a l’hora de treballar amb continguts emocionals, afavorir el clima d’aula i resoldre conflictes. Aquesta fortalesa es pot utilitzar a partir d’una estratègia defensiva per neutralitzar o minimitzar la debilitat que suposava poca o nul•la formació de la resta de docents en l’àmbit de l’educació emocional ja que poden compartir l’experiència i assessorar la resta de companys.
Una altra debilitat que cal tenir en compte és la dificultat en què es troba el centre a l’hora de buscar complicitat en les famílies en el procés educatiu. Aquesta debilitat és tant interna (famílies del centre) com externa (característiques del barri).
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)

